Casablanca

Guardo una foto de tots dos a l'estació de Casablanca units per aquell cop de sort dels passatgers a la deriva i van venir les nits en blanc fum de maria i te de menta quan despertava la ciutat el sol portava el teu comiat Potser en un altre lloc, potser en una altra vida invocaré el teu nom, invocaré aquells dies però avui un altre cos ocuparà el teu lloc i buscaré en l'amor la nostra sincronia Dos mil quilòmetres al sud tu i jo en un cotxe dels vuitanta la mitja lluna al damunt i el vell desert que ens abraçava feies ballar la teva veu entre els acords d'una guitarra i vam voler guardar el moment per si demà ja érem uns altres Potser en un altre lloc, potser en una altra vida invocaré el teu nom, invocaré aquells dies però avui un altre cos ocuparà el teu lloc i buscaré en l'amor la nostra sincronia Ets l'horitzó, un fil d'argent on neix el cel, i em fas sentir l'espectador del lloc més bell Un tremolor, que va creixent sota la pell quan cau la nit i es fa més fort i més cruel Potser en un altre lloc, potser en una altra vida invocaré el teu nom, invocaré aquells dies però avui un altre cos ocuparà el teu lloc i buscaré en l'amor la nostra sincronia