Quan el desig fa el seu camí a soles
i el cor no li pot fer senyal de cap llei,
sovint llavors entrem en les ombres
quan el cos voluptuós no es vol sotmès.
Curiós aquest humà que es pensa
centre del món quan ni tan sols es reconeix
i mentre tot això t'escric,
em sé esclau del desig
quan m'acosto a la teva pell
Tenim ressons tan secrets dins nostre
i massa sovint no en sabem quasi res,
pensem que anem per un camí plàcid
on tot és ben previst i res no ens corprèn,
però arriba el desig de sobte
i ens trenca els motlles dels membres i sentiments.
M'agrada així deixar-me anar
pels carrers del desig
quan m'ofrenes la teva pell.
Quan el desig no fa el camí a soles
i busca companya en la solitud,
el cor naufraga en un mar d'angoixes
i el cos neguiteja sense aixopluc,
desig de passió extrema
que ens neix al sexe d'un somni mai satisfet,
si ara puc dir-m'ho és perquè
tinc amb tu aquest desig
que em fa esclau del meu sentiment.
Anem bastint un gest rutinari
però arriba de sobte el desig...
