Jo só l'esqueix d'un arbre, esponerós ahir
Que als segadors feia ombra a l'hora de la sesta
Mes branques, una a una, va rompre la tempesta
I el llamp, fins a la terra, ma soca migpartí
Brots de migrades fulles coronen el bocí
Obert i sens entranyes, que de la soca resta
Cremar he vist ma llenya; com fumerol de festa
Al cel he vist anar-se'n la millor part de mi
I l'amargor de viure xucla ma arrel esclava
I sent brostar les fulles, i sent pujar la saba
I m'aida a esperar l'hora de caure, un sol conhort
Cada ferida mostra la pèrdua d'una branca
Sens mi, res parlaria de la meitat que em manca
Jo visc sols per a plànyer lo que de mi s'és mort
