La salamandra (feat. Marco Mezquida)

Era un dia de vent, amb núvols que corrien. L'aigua s'anava fent trista i uns homes cridaven. Em van agafar pels braços i per les cames. Bruixa; deien; i em deixaven amb el meu mal. Em treien de la meva casa i del meu lloc, i em van tirar com una branca damunt d'un foc. Les flames pujaven empaitant el fum. Bruixa; deien; i em deixaven amb el meu mal. El foc xisclava i la resina bullia; El cor i els cabells, tot se m'encenia Una flama em mossegava el genoll. Bruixa; deien; i em deixaven amb el meu mal. Quan les flames van enfilar-se em va semblar que del pit de tota aquella gent sortia un gran respir de pau. Cada home, cada dona i cada criatura era com una ombra feliç perquè jo cremava. Bruixa; deien; i em deixaven amb el meu mal. Aleshores una cosa em va fer estrènyer les dents: els braços i les cames se m'anaven escurçant i les meves espatlles s'estiraven sobre un foc de colors, que ja no em cremava. Bruixa; deien; i em deixaven amb el meu mal.