L'Empordà

Nascut entre Blanes i Cadaqués Molt tocat per la tramuntana D'una sola cosa pots estar segur Quan més vell més tocat de l'ala Sempre deia que a la matinada es mataria Però cap el migdia anava ben torrat Somriu i diu que no té pressa Ningú m'espera allà dalt I anar a l'infern no m'interessa és molt més bonic l'Empordà Varen passar ampolles i anys I en Siset encara aguantava Dormint la mona a la vora del Ter Però ell mai no si tirava Sempre deia que a la matinada es mataria Però cap el migdia anava ben torrat Somriu i diu que no té pressa Ningú m'espera allà dalt I anar a l'infern no m'interessa és molt més bonic l'Empordà I quan veig la llum de l'alba Se'm treuen les ganes de marxar Potser que avui no em suïcidi Potser ho deixi fins demà