Enmig del Camí

Le-le-le-le-le Le-re-le-le-le-le-le Le-re-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le-le Le-re-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le I era un món salvatge, molt lluny de la gent Potser per això era tan adient No duíem equipatge, no sabia per què I és que en aquest viatge no et servirà de res I ara fa temps I ara fa mesos No sé on vull anar Però no em fa res (no em fa res, no) I tant he desitjat aquesta lluna de maig Que he begut el brebatge que oblida preparar I ara ve quan em relaxo, no vull esperar res Tanquem els ulls i m'oblido de tot allò de més I ara fa temps I ara fa mesos I a l'horitzó les portes Quasi s'estan obrint De lluny un ritme et porta Directe a l'infinit No hi ha cues ni peatges Per entrar allà dins En un moment o altre Es va estirar la nit Ànimes amb pena Ara redrecen un nou camí Le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le-le Le-le-le-le-le-le Le-le (ulls tancats) Le-le-le-le-le-le Estic fent-me preguntes amb molta claredat I les respostes són imatges que mai he vist abans Camino cap a dintre, amb molta percepció I ara sé que estan obertes les portes a un nou món No No et deixis res per dins No No tinguis por a entrar allà dins I ara fa temps I ara fa mesos A l'horitzó les portes Quasi s'estan obrint De lluny un ritme et porta Directe a l'infinit No hi ha cues ni peatges Per entrar allà dins En un moment o altre Es va estirar la nit Ànimes amb pena Ara redrecen el seu camí Ànimes amb pena Ara desperten un nou matí No No tinguis por a entrar allà dins No No tinguis por a entrar allà dins No No et deixis res per dins No, no-no, no, no-no No, no-no, no, no-no No, no-no, no, no-no