Obrir els finestrons i esperar un nou dia
I trobar altre cop entelats els vidres
Com aquests meus ulls, que sovint obliden
Que encara hi ha llum per a adreçar la vida
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre
Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina
I el pas del temps, hores repetides
Va llaurant la pell cada cop menys lliure
Sense guanyar res, perdre un tros de vida
I anar cap al llit fent veure que es somnia
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre
Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina
I aquesta cadira coixa i atrotinada
Els vells finestrons i la llarga escala
Són la gran mentida, perdre l'esperança
Per això m'aixeco ara que puc encara
He d'esborrar les nits de ràbia i de feblesa
He d'esborrar el pensar que sempre ens toca perdre
Mirar molt més enllà d'aquesta boia espessa
He d'aprendre a lluitar sense tenir cap eina
