Presoner

A dins meu hi ha un presoner Tancat amb pany i clau Fèrries cadenes, les raons que el tenen pres Esgarrapen el seu cos, nodrits amb aigua i pa Ja ningú no pensa en ell De tant temps que fa que hi és Atrapat dins un rectangle De murs quasi transparents Condemnat a ser immutable Mentre tot al seu voltant va canviant Tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà Queda't amb mi, queda't amb mi Però ningú no el sent parlar tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà I estavella els seus mots fent una estrella al teu davant S'il·lumina el presoner A dins del seu forat Cada vegada que a prop seu et veu passar Posa els dits allà on ets tu Somia en un demà Sense cadenes ni grillons que apretin tant Però és la pell d'aquell qui us parla Mur de singular presó Que assassina a cop d'espasa La remor que va sonant com un plany Que sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà Queda't amb mi, queda't amb mi Però ningú no el sent parlar tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà I estavella els seus mots fent una estrella al teu davant Éssers amb dues cares, poblen el seu pensament Parts d'un text indesxifrable, però que és meu, és meu Tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà Queda't amb mi, queda't amb mi Però ningú no el sent parlar tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà I estavella els seus mots fent una estrella Queda't amb mi fins demà Queda't amb mi Però ningú no el sent parlar tan sols diu Queda't amb mi, queda't amb mi Queda't amb mi fins demà I estavella els seus mots fent una estrella al teu davant