La va trobar a una sala mig buida
Buscant un somni, fugint del dolor.
Entrant pels ulls va sentir mil espurnes,
Aquella història va canviar-li el món.
Va perdre-ho tot, la partida i la vida,
Cada ciutat li esmicolava el cor.
Només el far del sud, ell es mira,
Segueix la flama fins que res no es mou.
I empeny el sol, tan bruna, tan forta i prohibida,
I es descorda la brusa, el seu cos un somriure viu.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
Et donaria amor si ens poguéssim mirar,
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tantes nits va pagar per tenir-la,
Tantes excuses per anar tot sol.
Però cada cop amb un plor la perdia,
La llum s'apaga quan la sort es pon.
I el seu record s'estimba en ciutats adormides,
I somia fins l'alba el seu far sense vida, trist.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
Et donaria amor si ens poguéssim mirar,
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Tremolant, poc a poc surt del cine,
Sessió de nit, avui ja és l'últim dia.
S'endú el cartell, arriba a casa i l'espia,
L'habitació es transforma en un món nou.
I li escriu cent mil cartes, la busca i viatja,
El seu centre s'escapa, perd l'ordre i la casa.
I apaga el sol, tan bruna, tan feble i prohibida,
I s'enfonsa en les ombres, el seu cos un somriure viu.
Et donaria el món si poguessis parlar-me
Ho donaria tot si et pogués estimar.
Et donaria amor si poguessis tornar-me'n,
Et donaria amor si pogués ser veritat.
Et donaria el món si poguessis parlar-me,
Ho donaria tot si et pogués estimar.
