Tontolava

Rebo el sí d'un corb, el desgavell d'un mort El cop de gràcia d'un funcionari amb sort M'explica el seu triomf, té les seves raons No es preocupi, no entraré en discussions Sempre l'he vist xerrant, o si més no enredant Ja el conec de marrec i ja era un farsant Vull arrencar un insult però avui estic gandul No s'ho mereix, ell sol es descobreix Se li quedava Aquella cara de tontolava Mentre parlava mai et mirava Pensant-ho bé, per què me l'escoltava Si en el fons i tan al fons I era el mestre de les meves il·lusions No li desitjo mal però em posa malalt Nota que el mires i crida més alt Ha sigut prou dolent per maltractar la gent I quan ell parla amb mi sempre m'encén Tontolava Tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Se li quedava Aquella cara de tontolava Mentre parlava mai et mirava Pensant-ho bé, per què me l'escoltava Si en el fons i tan al fons I era el mestre de les meves il·lusions Tinc i retinc tot l'odi que tinc dins Aquell qui m'escup sensatesa o la ferum de la promesa No serà mai prou ben entesa pels seus aires de grandesa, no! Tinc i retinc dins Va malferint la ràbia pels camins Tinc i retinc dins La guillotina o el garrot vil mai serà prou hostil Tinc i retinc dins Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Ton-to, ton-to, ton-to, tontolava Se li quedava Aquella cara de tontolava Mentre parlava mai et mirava Pensant-ho bé, per què me l'escoltava Si en el fons i tan al fons I era el mestre de les meves il·lusions Se li quedava Aquella cara de tontolava Mentre parlava mai et mirava Pensant-ho bé, per què me l'escoltava Si en el fons i tan al fons I era el mestre de les meves il·lusions Se li quedava Aquella cara de tontolava