La Soledat

Me l'he trobat davant la porta Al arribar a casa una nit Pertot, ella em feia escorta Ella ha tornat, mireu-la, aquí La xucladora d'il·lusions mortes Ella m'ha segueit pas a pas La meuca; el diable se l'emporti! Ella és aquí, ella ha tornat Amb el seu aspecte de Quaresma Ullerosos els grans ulls Ella ens porta el cor a remolc De la tristesa ens dóna el gust Ella és aquí esborra els nostres dies Ella allarga les nostres nits Indiferent, faria néixer L'hivern a ple cor de l'estiu Amb el teu vestit de moaré I els cabells mal pentinats Tens tot l'aire del desesper No ets pas bonica de mirar Apa, vés i emporta't lluny El teu trist avorriment Ni ho trobo gust a la desgràcia Deixa'm en pau per sempre més Jo vull encara córrer i saltar De primavera omplir-me el cos I sentir-me el cos bategant En unes llargues nits d'amor Abans que soni l'hora temuda I fins al meu darrer sospir Jo vull encara dir, "t'estimo" I per amor voler morir Però ella ha dit: obre'm la porta Jo t'he seguit pas a pas Sé quan les il·lusions són mortes I és per això que ara he tornat T'han recitat els seus poemes Els bells senyors, els bells infants Falsos amors, falsos poetes Doncs bé, ara ja tot s'ha acabat Després m'han donat nits en blanc Ella s'ha penjat al meu coll Ella s'ha enroscat als meus flancs Ella s'adorm als meus genolls Per tot ella em fa l'escorta Ella em segueix pas a pas Ella m'espera davant la porta Ella és aquí, ella ha tornat La soledat, la soledat