Mitjons desaparellats (feat. Ferran Savall)

Avui m'he enrecordat D'aquell dia que vas beure tant D'aquell vi negre francès Caminaves perdent el compàs I et vaig cuidar tota la nit Com al meu tresor preferit Et vaig cuidar tota la nit Avui m'he enrecordat Del fred gèlid d'aquell final d'any Et tremolaven les dents Fent polirítmies de forma inconscient I et va abrigar la meva pell Protegint el tresor més bell Et va abrigar la meva pell I ara que acceptat Que em robis la manta a la nit Que ocupis tot el llit Tan sols em queda assumir de veritat Que portis els mitjons desaparellats Avui m'han vingyr al cap Aquelles converses amb gust a fracàs Intentaves frenar els meus atacs Protegint-me la llengua de verbs mal pensats Però el teu somriure em va aturar Suavitzant cada mot malgastat El teu somriure em va aturar Avui m'has fet pensar En aquells núvols del cel de Berlín Exprimint-se enfadats amb el món Ens vam mullar com si fóssim dofins I et vaig cobrir amb braços i mans Com si els cossos fossins germans Et vaig cobrir amb braços i mans I ara que acceptat Que perdis les claus els dilluns Que mai tanquis els llums Cantar-li al vent Però el problema de veritat És que portis els mitjons desaparellats I el dia que entengui que portar els mitjons a joc No vol dir res Només serveix Per mantenir l'ordre I quan comprengui que portar els mitjons creuats No és un pecat Serà el moment En que ja no ens entendrem Que no ja entendrem No no no no no no no...