Eh, el bandoler
Era el segle XIX
I amb el nom d'en Joan Serra
Es coneix un bandoler
Per tothom en Lapera
Li agradava la sang
I el xiprer encara recorda
Tots els crits que allà han pregat:
Pietat, pietat
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare
Reseu l'últim "Crec en Déu"
Pietat, pietat
L'endemà
Davant la Verge del Carme
Hi ha un home que està pregant
I a dos ciris encén la flama
I així per camins i muntanyes
Se senten els forts crits
De la gent que en Lapera mata
No em mateu
Jo tinc dos fills i una esposa
Us daré tot mon diner
Però no em claveu eixa daga
No em mateu
Us demano per ma mare
Reseu l'últim "Crec en Déu"
Pietat, pietat
Però, Joan Serra
Avui no ha tingut ja sort
Dos soldats t'han pres ben fort
I ara estàs entre barrots
L'endemà de bon matí
Veu la forca preparada
En Lapera dóna un crit
És l'última pregària
Quan jo sigui ben mort
I penjat de l'alta forca
I defalleixi mon cor
I m'aneu a posar a la fossa
Que algú resi una pregària
Davant la Verge del Carme
I que dos ciris tinguin flama
Ningú no ho va fer
