Al carrer dels Quatre Llits
Quan la ciutat no vol dormir
Quatre retalls de somni
Que els anys no han envellit
Fan carrera d'amors clandestins, segles
Mentre els seus ulls inquiets vetllen
Amb el gest sempre a punt per fugir
Són la puta Llibertat
I la puta Germanor
Que per les cantonades
Donen de franc l'amor
Han vingut fins aquí rodant món, pobres
A la ciutat exultant, soles
A buscar vells amants, nous amics
Però qui són
Aquesta gent que fatxendeja tant
Cap on van
Mostrant el cos tan bell com agressiu
Ens diuen que ells són els atletes
Que ens fan senyals d'un demà molt més feliç
Però de l'enllà del temps
No els recordem fent l'amor en els nostre llits
No són ells els qui esperem
Al carrer dels Quatre Llits
Quan la ciutat no vol dormir
La gent senzilla busca
L'escalfor de seu pit
I entre els pobres llençols hi faran festa
Cossos humils que inventant gestes
Es converteixen en déus de la nit
Ballen junts la puta Cultura
I el xapero Benestar
En la nit tèbia es gronxen
Obrint un màgic vals
Que per ells tot el món és un sol ritme
Plens d'orgull revoltat viuen
Conjurant el futur amb les mans
Però vindran
Els nostres atletes que esperem fa temps
I ompliran
L'ample horitzó amb llum de dignitat
Atletes de la pau, de les idees
Atletes del somni d'un món millor
Atletes del cor fratern, dels sentiments
Atletes del gest bondadós
Aquests són els qui esperem!
Al carrer dels Quatre Llits
Quan la ciutat ja s'ha adormit
Les quatre meuques soles
Saluden el matí
I a pas lent fan camí cap el nou dia
Mentre al fons dels seus ulls brilla
La llum que les ha dut fins aquí
Atletes de la pau, de les idees
Atletes del somni d'un món millor
Atletes del cor fratern, dels sentiments
Atletes del gest bondadós
Aquests són els qui esperem!
Un pont de mar blava
L'ombra dels déus ran de l'aigua
Tornàveu de misteris
Port de vents i de calmes
Un pont de mar blava
