Ara Mateix

Ara mateix enfilo aquesta agulla Amb el fil d'un propòsit que no dic I em poso a apedaçar. Cap dels prodigis Que anunciaven taumaturgs insignes No s'ha complert, i els anys passen de pressa. De res a poc, i sempre amb vent de cara, Quin llarg camí d'angoixa i de silencis. I som on som; més val saber-ho i dir-ho I assentar els peus en terra i proclamar-nos Hereus d'un temps de dubtes i renúncies En què els sorolls ofeguen les paraules I amb molts miralls mig estrafem la vida. De res no ens val l'enyor o la complanta, Ni el toc de displicent malenconia Que ens posem per jersei o per corbata Quan sortim al carrer. Tenim a penes El que tenim i prou: l'espai d'història Concreta que ens pertoca, i un minúscul Territori per viure-la. Posem-nos Dempeus altra vegada i que se senti La veu de tots solemnement i clara. Cridem qui som i que tothom ho escolti. I en acabat, que cadascú es vesteixi Com bonament li plagui, i via fora!, Que tot està per fer i tot és possible Possible. Pensem-la clara aquesta quietud Que escampa tants de ressons impensats; Pensem-la clara i suggerent, que ens ompli I'espai concret d'ara mateix, i'espai En qué no hi ha cap mena de sorpresa I'tot és vell, i trist, i necessari Vam girar full temps ha, i alguns s'estenten A llegir encara la mateixa plana Potser el secret és que no hi ha secret I aquest cami i'hem fet tantes vegades Que ja ningú no se'n sorprén; potser Caldria que trenquéssim la rutina Fent algun gest desmesurat, alguna Sublimitat que capgirés la história Potser, també, del poc que tenim ara No saben fer-ne i'ús que cal; qui sap! ¿Qui sonó tots -i cadascú per torna-podem Crear ders d'aquest limits d'ara L'ámbit de llum on tots els vents s'exaltin L'espai de vent on tota veu ressoni? Públicament ens compromet la vida Públicament i amb tota llei d'indicis Serem alló que vulguem ser Debades fugim del foc si el foc ens justifica Molt lentament giravolta la sinia I passen anys, o segles, fins que i'aigua S'enfila al cim més alt i, gloriosa Proclama la claror per tots els ámbits Molt lentament davallen aleshores Els catúfols per recollir més aigua Així s'escriu la história Saber-ho no pot sobtar ni decebre ningú Massa sovint girem els ulls encara I el gest traeix angoixa i defallences L'enyor, voraç, ens xucla la mirada I eng gela el moll del sentiment De totes les solituds, aquesta és la més fosca La més feroç, i persistent, i amarga Convé saber-ho i convé, d'altra banda Pensar el futur lluminós i possible Ni cap llevant luxuriós, ni cap ponent, ni cap ponent solemne Més ens çal saber que no hi ha grans misteris Ni un ocell d'ales immenses que ens empari; Res d'alló que tants de cops han proclamat Amb vue mesella foscos endevins Posem la má damunt la má i els anys Conferiran duresa a cada gest Compartirem misteris i desigs D'arrel molt noble i secreta, en l'espai De temps que algú permetrá que visquem Compartirem projectes i neguits Plaers i dols amb dignitat extrema L'aigua i la set, l'amor i el desamor Tot aixó junt, i més, ha de donar-nos L'aplom secret, la claredat volguda Ni llocs ni noms ni espai suficient Per replantar l'arbreda, ni cap riu Que remunti el seu curs i ens alci el cos Per damunt de l'oblit Tots sabem bé que no hi ha camp obert per cap retorn Que no hi ha camp obert per cap retorn Ni solc en mar a l'hora del perill Posem senyals de pedra pels camins Senyals concrets, de fonda plenitud En clau de temps i amb molt de patiment Vet ací com podem guanyar el combat Que de fa tant de temps lliurem, intrépids En clau de temps i poster en solitud Acumulant en cadascú la força De tots plegats i projectant-la enfora Solc rera solc per ma de cada dia Pas rera pas amb voluntat d'aurora Vam preservar del vent i de l'oblit La integritat d'uns ámbits, d'uns projectes En qué ens véiem tots junts créixer i combatre I ara, ¿Quin fosc refús, quina peresa Malmet l'impuls de renovada fúria Que ens feia quasi delejar la lluita? Del fons dels any, crida, barbullent La llum d'un temps expectant i frondós Convertirem els silencis en or I els mots en foc La pell d'aquest retorn acumula la pluja I els afanys esborren privilegis Lentament emergim del gran pou, here's amunt I no pas a recer de cap malastre Convertirem el vell dolor en amor I el llegarem, solemnes, a la história Convertirem el vell dolor en amor I el llegarem, solemnes, a la história Convertirem el vell dolor en amor I el llegarem, solemnes, a la história