Efímera (feat. Carla Escoi)

Com un artesà cuidant la seva gavardina Porto l'art que sanarà tota la teva agonia Entre les cendres fosques on l'ànima patia Trobaràs el teu motor per fer tot el que somies El perill ens crema, incendiem la sala M'agrada jugar amb ell, sentir que el tren s'escapa Pujar quan està en marxa, marxant de la ciutat Engegar a la merda al món buscant felicitat Per un segon parat a pensar en tot el que has après Masses condicions, érem inconscients Ens van dir de seguir la corrent del torrent Som dos rebels que ens creiem afluents Ets diferent, ets emergent, ets puto foc ardent Entre tanta merda que mana, tu saps el que val més Les emocions et guien, l'experiència prevaleix Canvia l'eix de la trajectòria per ser tu mateix Sortir de la gàbia que em tenia près Gaudir del viatge fins que ja no quedi res VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ Sortir de la gàbia que em tenia près Gaudir del viatge fins que ja no quedi res VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ Ja són masses les paraules que tu amagues i empresones Masses les hores que vull estar amb certes persones Vull parar el temps i quedar-me amb tu, una estona Entre el bosc, les onades i el vent de la zona A vegades vull estar sol, no sentir-me poc Gestionar cada problema trobant el propi consol Per alçar el vol, passar el dol, canviant el rol de joc Sentir al pit el beat que trenqui el límit amb el cor Tard o d'hora tot arriba tot canvia tot moria Pensant massa en el que passa i així passes tots els dies Despertar l'essència quan estava dormida Evadida, submergida dins l'aura destruïda Solament encén la llum de la teva ment Realment ens hem fet més forts caient al ciment En busca de l'aliment que nodreixi la teva arrel Des del cel on volàvem, fins l'espai on morirem Sortir de la gàbia que em tenia près Gaudir del viatge fins que ja no quedi res VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ Sortir de la gàbia que em tenia près Gaudir del viatge fins que ja no quedi res VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ Caerse y levantarse es un ciclo inevitable El tiempo de la arena se me pasa insuficiente Las ganas de perderme me resultan insaciables No dejes que el miedo te coma si yo estoy enfrente Demente, yo soy el primero que cae en el barro Rapeo, lloro, rio mi trabajo Y la paradoja tu la tienes que entender Si solo tienes una vida vamos a pasarlo bien Te canto al oído, mi último suspiro Por si ya me he ido, o me quedo contigo Efímera expresión, que sale del corazón Déjate llevar al ritmo de mis latidos Viviendo recuerdos no me acuerdo si estoy vivo Donde todo lo vivido se queda en el olvido Pero nunca olvida tu reflejo en el camino Es el que le dio vida, a los cinco sentidos Sortir de la gàbia que em tenia près Gaudir del viatge fins que ja no quedi res VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ VOLARÉ, VOLARÉ, VOLARÉ.