No cal que t'ho discutisca
Sé que és més forta la vida
Que la pura analogia
Que fa més gran la ironia
Que no cante per bogeria
Ni tampoc per la seguida
Cante per guanyar la vida
És l'hora de descobrir-se
De contar les mentides
Mai no he eixit a cap revista
Ni escric llibres de temàtica oriental
No tinc cap amic a Praga
Ni cap joia venerada
Per aquells antics cristians
Quan la ciutat s'il•lumina i cau la nit amb bona vista, jo ai-ai-ai-ai-ai
Que cride ai-ai-ai-ai-ai
Una posta de sol tranquil•la
Una cançó no molt sentida i jo ai-ai-ai-ai-ai
Que cride ai-ai-ai-ai-ai
La vida és una cosa estranya però als teus braços en sembla una altra
I jo ai-ai-ai-ai-ai
Que cride ai-ai-ai-ai-ai
No sigues tan cruel bonica que això al final farà ferida i jo ai-ai-ai-ai-ai
Que cride ai-ai-ai-ai-ai
