lluna fuig

Jo que no em preparo massa el meu futur No ho sabies, però ho omplies tot de llum Tu que ho feies tot a mida, assenyalaves les sortides Lluny del fum I ara sé que fer-te nosa era el més dur Vas buscar refugi al blanc d'uns altres ulls He caigut i soc de vidre, busco força de formiga Tancar els punts M'han xivat els ocells que si escoltes el vent Que si apagues el llum quan el pit se m'encén Vull saber si tornaràs Vull tornar a sentir-me bé Que marxi el teu nas Que marxi la por Desfes-me de les pigues Oblida'm les olors D'entrada tot em costa Tan petit que tinc el cor Quan pensem en aquells dies Se'ns infecten les ferides I he acabat per construir-me un pou profund I aquí sols sento que parlen tots de tu Un fil prim de son m'abriga, no vull veure't quan m'esquives Lluna fuig Que se'm fa difícil no creure en l'absurd Quan m'aferro a les senyals em trobo un mur Sols la música és sortida, tanca totes les ferides Porta'm lluny Els valents esquiven pedres aprenent dels propis mals Esperant els dies bèsties on petits anar tirant Promeses que caduquen, però que mai s'oblidaran Què faré si un dia tornes i jo encara no he curat? La memòria m'apunyala, grills que criden dins el cap Vull que vinguin clars els dies, vull tenir-ho tot més clar Adeu, pànic de vida, tornaré més fort que mai Arrossegaré els dolors fins al final Quan busquem en aquells dies Se'ns infecten les ferides I ens encanta rebolcar-nos entre el fang I aquell pou que em vaig fer a mida Ple de fotos on sorties Lluna fuig