Música, ràbia i amor

Entre les meues pors Cuide unes esperances Sol a l'habitació Escric per no oblidar-les I torne a ser el xaval Que es va cosir dos ales Per volar i escapar De ma casa en flames Porte uns auriculars Com si foren salvavides I aprenent-me les cançons Aprenc a sobreviure I quan et trobe al parc Entre silencis llargs Xiulant melodies Tornem a somriure I cantem Les cançons de les nostres vides Tanquem els ulls i volem Sobre incendis i ruïnes Els dos en la teua bici Fugint pels camins d'Horta Cridem al vent i sentim Que la vida és nostra Com uns equilibristes Entre el drama i l'eufòria Entenem que ser un nosaltres Ja és una victòria La vella alqueria És el nostre amagatall Tocant a tota hòstia amb uns amplis que ens han deixat Intentem alliberar La ràbia amb tres acords Ionquis de l'adrenalina Que ens alimenta el cor I ara que torne a obrir-me'l Et trobe a l'interior I ens curem les ferides amb mil trossos de cançons I ballem i vibrem i riem I tornem a ser qui som Sense angoixes ni pors I cantem Les cançons de les nostres vides Tanquem els ulls i volem Sobre incendis i ruïnes I sentim que la vida és això Música, ràbia i amor Els nostres refugis En els dies de foscor I saltem a la plaça de les cançons corejades Entre espentes i suor I els cors com bengales Cantant com animals els himnes de l'adolescència Ens besem en eixe instant Que crema València I volem amb l'emoció Del nostre primer concert Com papallones de foc que il·luminen l'univers Amb la fúria i el desig Rebentant-me per dins Em torne a sentir misteriosament feliç I cantem Les cançons de les nostres vides Tanquem els ulls i volem Sobre incendis i ruïnes I sentim que la vida és això Música, ràbia i amor Els nostres refugis En els dies de foscor