Els matins s'allarguen com xiclets,
No sé si m'enyores.
Xuclo cèntims, molles i cabells
Amb l'aspiradora.
Passo pel davant d'aquell hotel
On quedàvem d'hora.
Tu fent veure que tenies fred,
Jo esperant-te a fora.
I tot tornant de la feina, un riu de nens
Tornen a casa sortint d'escola
Mentre contesto un missatge ple d'accents
Que no sé si es tanquen o s'obren.
Deixa que et reculli quan no tinguis força,
Deixa'm que t'expliqui perquè soc com soc.
Diuen que els anys et fan més savi,
Creu-me que s'equivoquen.
Miro de dinar abans de les tres,
Encara em queden sobres.
Faig la migdiada i un xic després
Buido rentadores.
Cap al tard m'assec vora el solet
I acabo el crucigrama
Que has deixat com sempre a mig fer
Damunt de la taula.
I quan m'arriba ja l'hora de dormir
Deixo la clau sota de l'estora
I faig conversa amb les mosques i els mosquits
Que em fan companyia
Xocant contra els vidres.
Deixa que et reculli quan no tinguis força,
Deixa'm que t'expliqui perquè soc com soc
Diuen que els anys et fan més savi,
Creu-me que s'equivoquen.
Deixa que et reculli quan no tinguis força,
Deixa'm que t'expliqui perquè soc com soc
Diuen que els anys et fan més savi,
Creu-me que s'equivoquen.
