De Vellut

Tinc cos al cor No em surt la veu Tinc set al plor Les llàgrimes van cares Saber d'algú Com saps de mi Saber-te a tu Amb l'ànima germana (Tinc cos al cor, no em surt la veu) Tinc set al plor, les llàgrimes van cares (Tinc cos al cor, no em surt la veu) Saber-te a tu amb l'ànima germana Quan ens mirem amb pressa Ens perdem la meravella de l'espai i el temps És estètic simplement reduir-ho tot al res A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel Tu, que havies cregut en tota aquella parafernàlia Que ara et consumeix i t'entristeix Tu, per molt que insistissis que t'hi allunyaries Murs de palla seca al teu voltant I si no fos per aquell anhel De brisa obscura i crits a les teulades Reviure allò se't queda a dins Saber-te a tu les llàgrimes van cares Quan ens mirem amb pressa Ens perdem la meravella de l'espai i el temps És estètic simplement reduir-ho tot al res A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel Tinc cos al cor, no penso amb paraules No em surt la veu, et parlo amb la cara La meva pell recorda el teu tacte És de vellut i amb cura, m'abraça (Tinc cos al cor) (No em surt la veu) (Tinc cos al cor) (No em surt la veu) Brillen els ulls vessant de mar Et creixen flors a les pestanyes El nostre aquí ja no és desert El meu present ja no és de marbre La bala ha travessat el sostre i ara hi entra llum Ets un regal etern, ets un regal viscut A cada mà un fusell i hem disparat al cel M'assec a les butaques del teu subconscient A cada mà un fusell i hem disparat al cel