Ens posaven l'uniforme
Bata de ratlles
I ens penjaven la cartera
A les espatlles
I ens portaven a un col·legi
Ple de finestres
On una banda de frares
Feien de mestres
Aquells de quaderns de deberes
Aquells plomiers
Aquells pupitres de fusta
Amb dos tinters
Aquella sotana negra
Amb una creu
Aquella bragueta immensa
De cap a peus
Ens feien entrar la llista
Dels reis Gots
A base de plantofades
I mastegots
I ens deien quina és d'Austràlia
La capital
I els formaven el espiritu
Nazi-onal
Venid y vamos todos
Con flores a porfía
¡Qué buenos son los padres escolapios!
¡Qué buenos son que nos llevan de excursión!
¡Que viva España y su tradición
Y los padres escolapios que nos dan la educación!
De Isabel y Fernando
El espíritu impera
Moriremos besando
La sagrada bandera
Ells ens feien
Creure en Déu
Mal que fos
A cops de creu
Aquell maig, mes de Maria
Aquells rosaris
Aquell fotimer d'estampes
I escapularis
Aquell tancar-se en el wàter
Tot el recreo
I aquell confessor que et deia
"Quants cops, fill meu?"
"Las manos sobre el pupitre"
L'hermano ens deia
Però ells de la butxaca
Mai se les treien
Que fóssim puros y castos
Ens predicava
Mentre tot fent la ma morta
Ens grapejava
Aquella olor de col·legi
Rància ferum
De llapis, de pell de taronja
I de pixum
Aquella paret davant
Aquells dos quadres
I aquell Sant Crist penjat
Entre els dos lladres
