Potser em deixin les paraules
O potser em deixeu vosaltres
O només que els anys em posin
A mercè d'alguna onada
Mentre tot això no arriba
Que a la força ha d'arribar-me
Potser tingui temps encara
De robar-li a la vida
I així omplir el meu bagatge
Mentre tot això m'arriba... vida, vida!
Encara veig de vegades
De vegades veig encara
Els meus ulls d'infant que busquen
Més enllà del glaç del vidre
Un color a la tramuntana
Diuen les veus assenyades
Que era inútil cansar-me
Però a mi un somni mai no em cansa
I malgrat la meva barba
Sóc infant en la mirada
De vegades veig encara... vida, vida!
Si em faig vell en les paraules
Per favor tanqueu la porta
I fugiu de l'enyorança
D'una veu que ja s'apaga
Que a mi no m'ha de fer pena
I que a mi no em farà cap pena
I aniré de branca en branca
Per sentir allò que canten
Nous ocells del meu paisatge
Que a mi no m'ha de fer pena... és vida, vida!
Que a mi no em farà cap pena... és vida, vida!
Si la mort ve a buscar-me
Té permís per entrar a casa
Però que sàpiga des d'ara
Que mai no podré estimar-la
I si amb ella he d'anar-me'n
Tot allò que de mi quedi
Siguin cucs o sigui cendra
O un acord del meu paisatge
Vull que cantin aquest signe... és vida, vida!
