Lluna, blanca, carona trista
La llum de l'alba te fa petita
Lluna, lluna, lluna de l'alba
Digue'm què esperes per anar a dormir
Jo sé què esperes, lluna coqueta
Algú que et faci d'acompanyant
Que et digui coses a cau d'orella
I et prengui el rostre en les seves mans
Lluna, blanca, carona trista
La llum de l'alba te fa petita
Lluna, lluna, lluna de l'alba
Digue'm què esperes per anar a dormir
Jo sé què esperes, lluna bonica
Vols que m'arribin els teus perfums
I amb els teus ulls plens de melangia
Vols emportar-te'm molt lluny molt lluny
Lluna, blanca, carona trista
La llum de l'alba te fa petita
Lluna, lluna, lluna de l'alba
Digue'm què esperes per anar dormint
Jo sé què et passa, lluna estimada: el
Teu cor et va enamorar de mi
Però tu ets al cel i jo sóc en terra i
No veus camins que ens puguin unir
Mes oh!
No et desesperis, pàl·lida lluna
Jo sé un camí que podràs seguir
Vés fins la vall, entre les muntanyes
I ajeu-te al riu que ell et durà aquí
Lluna, blanca, carona trista
La llum de l'alba te fa petita
Lluna, lluna, lluna de l'alba
En lloc d'anar-te'n, vine aquí amb mi
