Filomena

No sé com reacciono si em forces a mirar-me Potser avui només ploro, potser em quedo aquí tancada Potser primer ve caure sense creure que m'enfonso Desperto si m'adono que no articulo ni paraula Despistar-me del que porto és mutilar la nova Paula És un miracle si no escolto la meva cruel aliada Que m'obliga a buscar-me, a descobrir-me cada tara I evito els miralls Repeteixo la rutina com si no pogués gastar-me I escric amb la por d'entendre, però és la meva teràpia Potser encara estic viva per si vols recuperar-me Si em despullo no asseguro que sigui gaire agradable No tinc ara temps de començar una nova vida Però potser tinc temps per evitar de destruir-la Intento reaprendre a articular alguna paraula Per si haig de cridar I entendre que serà així a partir d'ara És aconseguir guanyar És una roda que es fa grossa i no em deixa fer cap pausa Potser no vull espai si haig d'omplir-lo estant malalta Una última balada abans de ser castigada Per confessar haver pecat i amagar la veritat Sé que estar aquí és una prèvia a acabar-me I haig de decidir quina és l'última paraula Fer-me atemporal ja és haver dut la contrària A marxar de veritat I entendre que serà així a partir d'ara És aconseguir guanyar