D'on Vinc

1995 Nou barris, dos germans, tres cosins Collserola, un carrer de sorra L'última farola d'aquells camins Tot el que encara em corre per dins El que va néixer entre aquells coixins Somnis d'un barri apartat, de voler formar part D'una ciutat que fa fora els veïns 2006, i encara em bull Aquella foscor que em va fer desfer els ulls Pares separant-se, mudances, lliteres, ploreres I jo omplint els meus primers fulls La vida ens fa canviar de barri La vida ens fa viure el contrari El vell barri de Gràcia, on la seva desgràcia Era ser venut al que més pagui Poc a poc vaig entenent el món Poc a poc vaig veient el que em fon Coneixent nous lemes que inspiren idees Cada cop que el meu sol es pon Neixen les primeres cançons I ja res més em treu la son Mon germà i l'Otger, sempre coses a fer Cultivant les mateixes passions Faig tot el que faig, tinc el que tinc Per saber on vaig saber d'on vinc Faig tot el que faig, tinc el que tinc Per saber on vaig saber d'on vinc I una llum a fora es va anar fent més gran I les llums de dins se'm van anar apagant No entenc què coi et passa, per què estàs aquí plorant Si està plena la plaça, està esperant-te i tu pensant Per què ara se't fa massa si és el que estaves somiant Els somnis van desfent-se quan els vius Van passar en dos dies, tres estius I em sentia atrapat al paper d'una actriu Escenaris i focus, flaixos i fotos I jo a l'ombra buscant-ne els motius Tant soroll em va fer despertar Ja no vaig saber-hi tornar I el moment, més dur i més valent Dir-li al meu germà que ho volia deixar No sé, si vaig aprendre a deixar-ho anar Si vaig aprendre a saber tornar Faig tot el que faig, tinc el que tinc Per saber on vaig saber d'on vinc Faig tot el que faig, tinc el que tinc Per saber on vaig saber d'on vinc