Plàstic

No puc ser de plàstic Barbie No puc ser fantàstic Fancy No puc ser pantalla Tàctil Però puc fer la cara Fàstic I feel good Però quina mandra de vida M'importa tant, tanta tonteria Tinc una horeta de tinta cada dia Però avui no vull, no vull I feel good I feel good? Aquesta vida és estranya però cíclica Exiliat i perdut per la causa, per l'ètica Soc l'elefant, la gajendra, l'amantis, l'amant de l'escalopendra Una taula rodona de ments complexes Pren-me, creu-me. ven-me, trenca'm, perdre'm, treu-me, treu-me Treu-me de la mandra eterna Treu-me de la premsa verda Treu-me la vida moderna La mandra l'atordimenta Del plat podrit Del jardí florit Del fantasma fanàtic del fentanil Jo no vull ser plàstic barbie No puc ser pantalla tàctil Però puc fer la cara fàstic I don't feel good Per tanta merda de vida M'atonta tant tanta tonta tonteria Un sol minut de calma tinc durant el dia Però avui no vull, no vull I feel good I feel good