No ens girem cap als llampecs dels suburbis
Per tots aquells carrers on el migdia
Fa molt més gran encara la misèria
Més sords, més desatesos els silencis
La veritat no és bella ni ha de ser-ho
Humana, balbuceja entre paraules
Lletreja pèrdues, gasta el sentit
S'enrola als mots gastats i els repeteix
Humanament insatisfeta, insomne
Ens parla de fe, trenca la promesa
Presagia bondat i ens torna a la veu
La veritat no és bella ni ha de ser-ho
