Són les set, i no sé, ni que fer, idò un cafè
Veig el cel amb ocells, i niguls, i que sé
Un dos tres, cinc sis set, i es quatre jo que sé
Tu me veus i no saps, ni que has de fer
Jo tenia un nigul, on només hi eres tu
T'enyorava i te sentia com cantaves i remugaves
I ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer
Idò un cafè
Dos i dos no fan quatre, ni tampoc vint-i-dos
I es anys mos passaven a tots per damunt
I tu que sabies ballar, mos ballaves un vals
Amb una falda i tacons, i t'enrеies per tot
Jo tenia un nigul, on només hi еres tu
T'enyorava i te sentia com cantaves i remugaves
I ploraves, me miraves, i tampoc sabies que fer
Idò un cafè
Idò un cafè
Idò un cafè
Idò un cafè
