Després de tantes nits desperts, d'imaginar-se l'alba
Els delata el cansament d'apurar tant la vida
Comptaran tots els petons sota la pell gastada
Cada arruga una ferida feta de rialles
Beuen i riuen de tot
Potser són feliços
Omplen el got de moments
Que els permetin viure
Mira el fum del cigarret des d'una cadira
És canviant com el plaer de saber que viure mata
Parlaran dels seus malsons i de velles batalles
Esporgaran tots els seus mals cantant entre rialles
Beuen i riuen de tot
Potser són feliços
Omplen el got de moments
Que els permetin viure
