No És Massa Tard

Cansat, cansat de fer-me mal De viure en un engany Cansat de mi Que no sé allibera'm Fugir d'aquest desig Que sé que no és per mi, però no puc evitar Cansat d'aquesta soledat D'haver-me enamorat del pas del temps Que fa caure en l'oblit Allò que va ser etern Cansat de veure-ho clar, però no saber escapar No és massa tard Per tot allò que és important Estic tan cansat Però he de tornar a començar I quan s'aturarà aquest mal Que crema i crema tant, evaporant Que no deixi record D'aquells moments tan bons Cansat que d'aquells murs només quedi fum No és massa tard Per tot allò que és important per mi Com ser feliç Estic tan cansat Però he de tornar a començar Només vull oblidar i trencar No recordar mai més, per viure en pau Cansat d'haver callat, d'estar emprenyat De ser fugaç, de ser real Perquè no puc existir així No vull, no és per mi, tan humà, despullat Que no puc existir, no vull pas fer-ho així Cansat d'haver somiat I quan podré somriure? Quan tornaré a viure? Quin va ser el pecat? Per sentir aquest desig Que no té cap sentit Per viure sense viure, tanta soledat Companys i companyes, marxem! (no!) No, marxem cap a Mart! Seguim amunt o no seguim amunt? (sí!)