Què bonica que ets, què bonica que ets
De tan bonica, perquè em miris més
Perquè em miris més
Poc a poc m'allunyo mica en mica
He arreplegat, mil mots d'un sol cretí
Li he preguntat on eres sense mi
M'ha contestat amb l'alè d'un vas mig ple
Me n'he allunyat de pressa, crec recordar el camí
Buscaré allà on els perduts ploren tan fort
Cap allà on les dones hi aneu per trobar un xic de sort
Què bonica que ets, què bonica que ets
De tan bonica, perquè em miris més
Perquè em miris més
Poc a poc m'allunyo mica en mica
Camino de puntetes fent soroll
Mantinc la distància com a dosi d'elegància
Si te m'acostes trencarem la fredor
Protocol del desig que només controlem tu i jo
Què bonica que ets, què bonica que ets
De tan bonica, perquè em miris més
Perquè em miris més
Poc a poc m'allunyo mica en mica
