Pel quadre d'ones de mar duu la dona als cabells
Replegats retallets
D'innocència amb gafeta color d'ocell
Va i ve pel vespre en un vaixell de neu i peixos
Que fan curumbeles i estrelles
I rojos corals que neden fent quadrats
Els contra que va cercant l'estimat que escoltà
Als seus somnis dient-li:
"Amor meu, vine soleta on no estic" i la doneta anà
I tots li diuem que torne a port "ve tempesta cruenta"
I ella naviga I canta "I que si muic!"
Libèl lules van passant junt a aquell jove estrany
Que parlava amb els núvols
Ell els contà que partí fa ja temps de ben lluny
Perquè en la soledat una aueta escoltà que li deia:
"Ha acabat el temps d'aquesta espera tan llarga"
I tots li diuem que torne correns
Que ve hivern i la neu ho farà tot blanc
Només mira els teus cabells, el teu rostre al mirall
I les robes que dus dels camins que has anat
Però ell camina i canta amb veu 'namorada:
"Què importa si muic, si mort ja ho estava!"
I recolli la darrera flor d'aquell camí
I a les robes alça per dur-la a l'estimada
