M'enlairo com un pardal
deixant el vèrtic reposar a terra
i quan menys era el meu pes
jo més pujava, més m'enfilava.
Se m'ha empetitit el jo
i el tot creixia entre els meus braços.
Se m'ha empetitit mon ànsia
de bracet amb ma ignorància
amunt...
ole
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que en la tristesa hi ha un puntet de guerra
que l'aire és la companyia
i el foc vol sabiduria
i l'aigua amaga la vida
i la terra amb la panxa crida
i al seré m'enganyo el sóc ara
i el riure i el plor són germans
i l'odi, pes mort dels grans,
dels capgrossos fa capsigranys
amunt...
Volant, volant he vist
que eren mentida les lleis dels homes.
Volant, volant he vist
que eren veritat les cançons de dones.
Volant, volant he vist
que s'esvaïa tota frontera.
Volant, volant he vist
que la galàxia és amb tecnosfera,
que tot flota amb desig
d'acostar-se i atraure els altres
que no em passa res d'estrany,
que no li passi a una estrella llunyana,
que sóc un tresor preciós
com la sardina i la marihuana,
com l'olivada,
com el vent que em pentinava,
Que si volo amb els ulls oberts
veig un miracle aquí, en cada passa.
amunt...
sempre amunt ...
