Donaria el Meu Alè

Quèien llàgrimes del cel Tarda grisa d'aire espès Com si ja s'endevinés Que el destí fora cruel Avançàvem com el vent L'asfalt cremant-me sota els peus Cap un camí confús, incert No va trigar a posar el seu preu Aquell revolt i el meu despit Sense avisar ja havíen decidit Que era el moment De fondre el teu temps I no em puc treure del cap El record d'aquell esglai Dels teus ulls en avisar-me Que era el nostre darrer instant I a miques va anar-se apagant La teva vida entre les meves mans La meva es va enfosquir des d'ençà Donaria el meu alè Per acaronar un cop més La teva pell Tot és ple de no res I els perquès ara desfets Quan em llevo i tu no hi ets I faria el que calgués Per sentir una vegada més La teva veu rient, dient Que tot això noés cert Que ja torno a estar despert On ets, si em veus, apropa'm fins a tu Un batec en senyal que no em tens lluny La nineta dels meus ulls... I faria el que calgués Per sentir una vegada més La teva veu rient, dient Que tot això noés cert Que ja torno a estar despert Donaria el meu alè Per acaronar un cop més La teva pell Tot és ple de no res I els perquès ara desfets Quan em llevo i tu no hi ets