Desembre

Quan l'angoixa et cremi per dintre I la vida et fugi de les mans Quan m'ofegui la melangia Veient com passen els dies Sense deixar cap senyal Quan no quedi esma per riure I sovint em trobi dissipat Quan costi empassar la saliva Com si un puny ben apretat Tingues el meu cor escanyat No vull caure al forat Cap al desembre Glaç al meu ventre Amagada a la foscor Sempre hi ha una escletxa de claror Si he volgut cridar i esgolar-me I en provar-ho m'he ennuegat Quan fa dies que tot espanta I no sóc ni la meitat D'aquell que un dia havia estat Vull mirar cap amunt i no veure cap cel De raons que m'entelen el seny Només vull veure com surt el sol al matí I sentir com m'escalfa la pell Omplir cada moment Cap al desembre Glaç al meu ventre Amagada a la foscor Sempre hi ha una escletxa de claror Cap al desembre Glaç al meu ventre Amagada a la foscor Sempre hi ha una escletxa de claror