Una finestra al mar
Una mirada
I veure el món passar entre les barques i tu
Jugar amb l'atzar quan pinta
El blau dels blaus amb crestes blanques
Una finestra al mar
I aquella xarxa
Per llençar-la als estels
Dels sentiments que hem perdut
I no poder salpar mai
Per un embruix i una aigua clara
Què deu ser de l'Antònia
Que a Xefalú té casa?
Va obrir les seves portes
A cinc infants d'Albània
Com una antiga deessa
Que encara creu amb l'ara
Els pescadors l'estimen
I li deixen les xarxes
Amb mirallets de plata
Una finestra al mar
I perdre l'àncora
I enderrocar tants fars
I abjurar dels astres... amb tu
Per fer del nostre demà
El fruit d'un art imprevisible
Una finestra al mar
Petita i blanca
Que ens obligui a somiar
Enllà dels nostres absurds
Enllà d'aquest jo petit
Que ens omple el cor, però buida l'ànima
Què deu pensar en Samir
Dalt del minaret de Tànger?
Els peus damunt la misèria
I els ulls somiant Espanya
Despullarà el seu cos tan bell
I el llençarà a les aigües
Déus facin que amb la força
D'enyors i de nostàlgies
Pugui ormejar una barca
Una finestra al mar
Perquè l'habitin
Els teus ulls inventant
Espais i límits de llum
Mentre un nen s'endormisca
Tot sentint com la Nena canta
Què se n'ha fet d'en Ianis
Que va marxar d'Icària?
Per anar a la plaça Omònia i comprar una maragda
Tant temps, tantes pregàries i no ha tornat encara
Presoner d'un cos insospitat
D'un desig que no esperava
Una finestra al mar
Una mirada
Una olivera en pau
Tot just a l'angle
Una finestra al mar
Petita i blanca
Que ens obligui a somiar
