Un Núvol Blanc

Senzillament se'n va la vida I arriba Com un cabdell que el vent desfila I fina I som actors a voltes Espectadors a voltes Senzillament i com si res La vida ens dona i pren paper Serenament quan ve l'onada Acaba I potser, en el deixar-se vèncer Comença La platja enamorada No sap l'espera llarga I obre els braços no fos cas L'onada avui volgués quedar-se Així només Em deixo que tu em deixis Només així Et deixo que ara em deixis Jo tinc, per a tu Un niu en el meu arbre I un núvol blanc Penjat d'alguna branca Molt blanc Sovint és quan el sol declina Que el mires Ell, pesarós, sap que, si minva L'estimes Arribem tard a voltes Sense saber que a voltes El fràgil art d'un gest senzill Podria dir-te que... Només així Em deixo que tu em deixis Així només Et deixo que ara em deixis Jo tinc, per a tu Un niu en el meu arbre I un núvol blanc Penjat d'alguna branca Molt blanc Molt blanc Jo tinc, per a tu Un niu en el meu arbre I un núvol blanc Penjat d'alguna branca Molt blanc