Caramelles

Jo feia caramelles els diumenges al migdia a Can Bellit la mestra ens deia que ens poséssim rectes com penjant d'un fil Els dilluns de Pasqua els nens amb barretina i faixa, les nenes de pubilles, cantàvem per les places i els carrers. I a mesura que creixíem les hormones s'excitaven més cremats que una bengala confoníem rebel·lia amb distorsió i amb quatre quintes ens crèiem els més "punkis" i els més durs de la comarca tot i que érem els més dolents de tots. Jo volia cantar, cantar i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment on l'únic que m'importa és el present. La post-adolescència ens atrapà en el mestissatge i amb més voluntat que traça ens atrevíem a mesclar tots els estils. I amb la innocència pròpia del autodidactes vam cometre mil errades i d'alguna en vam aprendre la lliçó. Jo volia cantar, cantar i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment on l'únic que m'importa és el present. Cantar, cantar i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment on l'únic que m'importa és el present. Caramelles i sardanes, borratxeres i guitarres els anys posen a prova el nostre afany però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes ja que és això el que ens fa tirar endavant. Caramelles i sardanes, borratxeres i guitarres els anys posen a prova el nostre afany però mentre no ens fallin les cames, seguirem cantant amb ganes ja que és això el que ens fa tirar endavant. Jo sols volia cantar, cantar i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment on l'únic que m'importa és el present. Cantar, cantar i si cal perdre-hi la veu en la passió d'un sol moment on l'únic que m'importa és el present. on l'únic que m'importa és el present. ...l'únic que m'importa és el present. Sí!