Tinc Una Bèstia Dintre Meu

Quan la xurma em ve a buscar amb teies, forques i garrots, vaig al bosc i sóc boscà i a les viles sóc vilà però sóc sempre perillós. Tinc una bèstia a dintre meu i jo la deixo anar a passeig a cavall, en cotxe o a peu prop del Pirineu mirant de fer mal. Tinc una bèstia a dintre meu que malda i lluita per sortir; tinc una bèstia a dintre meu i ho juro per Déu: no hi ha lleis per a mi. Lladres i serenos, peus de porc; tristes serenates vora el foc. L'ànima em fa figa i vinc boig, fugen les pubilles i jo, a l'aplec, faig el boc. Si hi ha un conflicte i vols guanyar, l'altre bàndol has de destruir; noi, no siguis cagamiques que has de ser menys pacifista que no ho és ton enemic. Tinc una bèstia a dintre meu, les venes plenes de verí; m'escriu les lletres i els acords i és tan sols per això que sóc cantautor. Tinc una bèstia a dintre meu que malda i lluita per sortir; tinc una bèstia a dintre meu i ho juro per Déu: no hi ha lleis per a mi.