No tenia diners, ni tresors al calaix,
Només volia viatjar a un món on mai no havia anat,
Omplir les seves caixes amb tot el què li passa
I ser més fort que el seny i les cabòries
Que angoixen quan projectes un nou món.
No portava barret i es cremava amb el sol...
Caminava pel jardí com qui camina per un bosc.
I buscava en el mar una imatge brutal
Que recordés que aquest viatge només és un resultat.
Que 1+1 sumen 1.000
Que no hi ha restes només ganes de seguir.
Que 1+1 sumen 1.000
Que amb tu els números m'acabaran sortint.
I de cop et treus la bena
I no pots anar enrere:
El viatge és tan real...
I al final tens les mans fredes
I el cor accelerat.
No tenia diners, ni tresors al calaix,
Només volia viatjar, omplir tots els prestatges amb tu.
