El Metec

Amb aquest aire de metec Jueu errant, pastor grec I els meus cabells als quatre vents I aquests meus ulls descolorits Verdosos blaus mig enfosquits Em faig mirall de tots aquells Amb qui he sofert, amb qui he gaudit Perquè el meu cor no s'ha rendit Ni penedit d'anar més lluny On algú diu que ens aturem Si no volem anar a l'infern Cosa que mai no m'he cregut Amb aquest aire de metec Jueu errant, pastor grec I els meus cabells als quatre vents I aquest mirar tan indecís Ara amargant, ara endolcit De dies bons i de mal temps Potser faig pinta d'haver estat Lladre de fruites i de blats De camps que acaricia el sol Però és que m'hi ajec i hi faig l'amor Com hi he jugat i m'hi he perdut Sense mai perdre-m'hi del tot Amb aquest aire de metec Jueu errant, pastor grec I els meus cabells als quatre vents Vinc a trobar-te i a sentir Com és d'immens aquest camí Que encara tornaria a fer Camí de totes les olors Del gessamí dels meus records D'Alexandria i Istambul I com voldria perdre-m'hi I enamorar-m'hi com ahir Ans que se m'acluquin els ulls I com voldria perdre-m'hi I enamorar-m'hi com ahir Ans que se m'acluquin els ulls