Nadal En Soledat

Ja som Nadal. Ha passat un altre any. Els carrers s'il.luminen, mudats anuncien Que és Nadal. De nou a taula enguany Famílies reunides destapant somriures. És Nadal. Però un estel apagat D'algú ben a la vora Que ha de brindar a soles. S'estarà tot el dia al sofà Tan sols en companyia de fotos antigues, Recordant els que se n'han anat, Se li entela la vista sempre que les mira. Fan tant mal Sentir els del pis de dalt... Mentre ningú consola Un cor vell que grinyola. El Nadal no és ben bé igual Quan la nostàlgia apaga la màgia Sense algú al costat. I, en soledat, sent alegria per un instant Veient les cares de tants infants Il.lusionades perquè és el dia de Nadal. Li costa tant entendre el seu voltant... Però a força de coratge va omplint el paissatge Amb cabells blancs reflectits al mirall. Cada un és una imatge del seu llarg viatge. S'ha passat Mitja vida pencant. Trampejant l'altra mitja Espera el seu dia. El Nadal no és ben bé igual...