El jardi dels préstecs

Pitjor és morir per boques glopejant sang Si més no ja ho saps, escup Pitjor és morir a posta, a costa d'un bon jan Com quan un riu i embeina el sabre Mentre un nen mira i no entén res En veure un cec treure's els ulls per por Com quan a un ric li cau la baba I dóna la benvinguda a un bon pastís Mal que sigui vomitant el fel Entre cent reixes crides i no et sents Migjorn ben capficat dins un eixam de rats penats, absort Migjorn fent vanitats venent perfídies d'art Sense cap bri d'honor restant, els morts no compten mai Si cuits estan Sempre i quan tinguin el sants de cara al seu costat Estan ben dats Tot sigui repujant les criptes amb uns quants escrits ben llords Enmig de cendra i plors, criden La veu es perd Trucs infames tot simulant desmais, és cert Per cobrar luctuoses pagues de Nadal Fent servir malls d'acer, esmicolant a trets Llurs favors tergiversant-los en uns quants suborns Ja n'hi ha prou De rucs cínics que fan mal Rèquiems cars tots a preus de cost Per uns invàlids que criden fort, sense ànima i cos Tan sols sigui per fingir, que tots suem dins el mateix forn Ni amb l'as de pics, ferm, clos, pots veure'm amb sort Seieu doncs no s'hi escau patir, sí Us deien tots "en llit s'hi dorm És l'hora de les broques, d'un en un Setze estones en vuit minuts Abans tots reien, reien, sense rancors a gust I ara tots jeuen, jeuen, i no fan el son Són bons minyons Seran botxins d'un discurs previst? Ni amb l'as de pics, ferm, clos Algú igual va de crim