Por, de caure al teu costat i sentir que és buit l'espai davant teu
Por, de no poder ser millor que la pitjor soledat d'un desert
Les angoixes em duran el millor dels teus amors
I potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom
Allunyat, recordat, on comença el misteri
Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom
Por, de veure'm sol, tot sol, però tan mal acompanyat
Per mi mateix
Por, de bategar tan lentament, d'aturar-me per un moment
Les angoixes tornaran amb totes les meves pors
Però potser, en algun tros de mi, podré reconèixer el teu nom
Allunyat, recordat, on comença el misteri
Amagat, oblidat, he robat en silenci el teu nom
