Vull cantar la cançó aquesta
en tango.
Perquè el tango em porta
a la memòria
temps de plors i patirs,
i de misèria.
Temps que encara són
la nostra dèria.
Vull cantar la cançó aquesta
en tango.
I posar-me al cabell
la gomina.
Per fer la cosa una mica
més fina,
I marcar-me ben clar en plastilina.
Qui soc jo?
Qui som nosaltres?
Més que un tros de carn
que d'altres mengen.
O bé uns penjadors
on només pengen
allò que més els fot.
Després, es vengen.
Vull cantar la cançó, aquesta
en tango.
I posar-me al coll un "fulard"
blanc.
I explicar la puresa del percanç
de l'innocent
que el fan fer bordegàs,
i l'obliguen a comprar-se
navalla.
Vull cantar la cançó aquesta
en tango.
I apretar contra meu
una dona.
Una dona de la meua família:
família
d'afamats i perdularis.
Ballar amb ella.
Qui sóc jo?
Qui som nosaltres?
Més que un tros de carn
que d'altres mengen.
O bé, uns penjadors
on només pengen
allò que més els fot.
Després, es vengen.
Vull cantar la cançó aquesta
en tango.
I cantar-la amb un clavell
vermell,
al trau. Pensant en tot aquell
que deixa pell
per una sola idea.
Idea d'arribar a ser persones.
