Una nit fosca i plujanera
A prop del bosc
El vent fa fer
Petar les branques
Les fulles cauen
De tant en tant
L'udol d'un llop
(que per cert
Deu estar ben xop)
Se sent i es perd
De sobta un llam!
Tot s'il·lumina
S'arriba a veure
Una sardina
Que s'ha perdut
I en la tenebra
Sola i perduda
Entre perills
I tecnocràcia
Camina esvelta
Plena de gràcia
Una donzella
La Democràcia
Què serà d'ella?
Com podrà vèncer
Tants de paranys?
Tan mal oratge?
Però amb aquestes
Un grup de gent
De Les Protestes
Vila del bosc
Es reuneix, assabentada
De tal perill
De l'esmentada
I decideix
D'anar en ajut
I amb l'esperança
Del no vençut
Trobar-la amb vida
Deu mil llampecs
Fan de la nit
Un immens dia
(per un moment
No correu massa)
Després la fosca
Pluja que glaça
Gola de llop
Franc com llepassa
Perill per tot
La mort que dansa
Què serà d'ells?
Com podran vèncer
Tants de paranys?
Tan mal oratge?
Però no acaba
No perdeu punt
No massa lluny
Una altra vila
La Xuclafort
Vila terrible
Segons històries
De gent del bosc
Doncs s'assegura
Que de molts anys
En aquest lloc
Passen misteris
I encanteris
I viu la mort
I diuen, juren
Que les persones
De Xuclafort
Tenen dents llargues
I ulls eixits
I a la que bades
Són com mosquits
Aquesta vila
També ha partit
Cerca la noia
Altra és la fi
Què faran ells?
Autors de tants paranys
Amics del mal oratge?
Boirina baixa
Crits en la fosca
Música tètrica
Passa una mosca
Un que estossega
Soroll de "pipes"
Mans que s'ajunten
Prement ben fort
Murmuris, risses
Neguit, angoixa
De repent tot
Passa més ràpid
Es perd l'enfoc
Es queda fosc
Xiulets que sonen
Se sent la veu
D'un que projecta
"Jordi, això ha petat
Una altra vegada."
Doncs s'ha acabat!
