El gol i la mort (Romanç de Paco Alcácer)

Ara farem la cançó Del més trist de tots els gols O almenys dels que n'he vist jo O almenys dels que n'he vist jo Sentiu la cançó de dol De Paco Alcácer i el gol On es va amagar la mort On es va amagar la mort Era el primer que marcava Davant la seua afició I ell encara el celebrava Quan el va trair la sort Quan el va trair la sort Trenta mil cors beneïen Aquell xicot de Torrent Però un dels cors es va fondre Com un ciri cara al vent Com un ciri cara al vent Son pare moria a l'estadi Encara als ulls aquell gol El primer gol que ell marcava I on es va amagar la mort Des d'eixa nit quan fa gol Alça els dits, alça els dits, alça els dits Assenyalant cap amunt Al cel que segur que son pare ha escollit I sempre que clava un gol Alça els dits, alça els dits, alça els dits Que al cel que cobrix la gespa Son pare s'assenta per vore els partits I tornarà a xafar l'àrea Desmarcant-se dels centrals I davanter i pilota Es tornaran a ajuntar Des d'eixa nit quan fa gol Alça els dits, alça els dits, alça els dits Assenyalant cap amunt Al cel que segur que son pare ha escollit I sempre que clava un gol Alça els dits, alça els dits, alça els dits Que al cel que cobrix Mestalla Son pare té grada per vore els partits Esta ha sigut la cançó Del més trist de tots els gols O almenys dels que n'he vist jo O almenys dels que n'he vist jo I és una cançó de dol Perquè ningú oblide el gol On es va amagar la mort On es va amagar la mort