Cançó de bressol per a La Primavera

Menut meu, no tens per què plorar Menut meu, és l'hora de dormir Ja he mirat baix del teu llit Ja he mirat i el monstre és com nosaltres A ell també li agraden els cels blaus A ell també li agrada beure orxata I sovint troba a faltar Les manisetes, les canyes i el fang Menut meu, que tingues bona nit Menut meu, somia amb els angelets Els monstres no, no són roïns Volen dormir i els fan por els xiquets Ells no són els que porten els malsons Ells no són els que t'allunyen de casa Ni fan plans d'austeritat Ni furten tratges per vestir-se d'home honrat Menut meu, no tens per què plorar Menut meu, és l'hora de dormir Ja he mirat baix del teu llit Ja he mirat i el monstre se n'ha anat No has vingut al món equivocat Has vingut a un món que resistix Ai, menut, no tens per què plorar Si vols passaré la nit ací No has vingut al món equivocat Has vingut a un món que resistix Ai, menut, no tens per què plorar Si vols passaré la nit ací