Provem d'encaixar en escenes boniques
En ports de diumenge farcits de gavines
En grans sobretaules on els avis canten
En nits vora el foc abraçats a una manta
Es tracta de ser els simpàtics del barri
Els que ballen i ballen fins que els músics parin
I irrompre arrogants lluint les millors gales
En discos amb dones amb feines estables
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim
Busquem quedar bé en el retaule magnífic
Dels que van pel món amb posat monolític
I afronten la vida mirant-la a la cara
I un dia, contents, compren flors a sa mare
Intentem trampejar per ser persones dignes
El pare modèlic que volen les filles
El de la veu greu, el de la mà forta
Que paga un vermut i que arregla una porta
I després tancar els ulls i sentir el món en calma
I a dos ocellets fent piu-piu dalt d'un arbre
Havent enllestit un gran epitafi
Que arranqui somriures a tots els que passin
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim
I, a vegades, una carambola de sobte ens demostra que ens en sortim
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, ens en sortim
I, a vegades, una tonteria de sobte ens indica que ens en sortim
I, a vegades, se'ns baixa la verge
I de sobte ens revela que ens en sortim
I, a vegades, contra tot pronòstic
Una gran bestiesa capgira allò que crèiem lògic
Tot fent evident
Que per un moment
Ens en sortim
